Un altre cop la Sibil·la

El passat dia 1 d'abril, vam tornar a representar el cant de la Sibil·la. Aquest any, com el passat, vam fer el concert de la Sibil·la Pasqual a Santa Maria del Mar, en què també es van recitar poemes d'Espriu i de David Jou acompanyats per músiques tan renaixentistes com contemporànies interpretades per violí, orgue i un quartet vocal. 

Ens va fer molta il·lusió poder tornar a col·laborar en aquest concert i reviure la màgia que es crea en el moment d'interpretar una peça ancestral, el Cant de la Sibil·la, interpretada per Àngels Graells. 

Esperem que l'hagueu disfrutat!

I pels que no vau poder venir, no patiu que repetirem; això sí, us haureu d'esprerar fins a la nit de Nadal!

Taller de música sudamericana amb Bernardo Latini

El diumenge 20 de febrer, vam participar en un taller de música sudamericana amb altres corals a càrrec de Bernardo Latini, compositor i director argentí. Ens vam trobar a l’auditori de Santa Coloma, on els organitzadors de les Corals Joves de Catalunya ens esperaven. 

Primer de tot, ens va fer pujar al terrat i vam fer un parell d’activitats per conèixer-nos una mica entre nosaltres, i per escalfar la veu.

Pel que fa al repertori, vam treballar tres peces, de les quals Latini ens ensenyava el ritme picant amb el cos, i ens anava posant en situació.

Dues de les peces, “No dejes de cantar” que es tracta d’un candombe i “Algarrobo, algarrobal”, Bernardo Latini n’ha fet la versió coral. La primera va ser molt bonica ja que ens va agradar molt com sonava i, a més, la peça parla de no deixar de cantar. La segona era curiosa musicalment, i parlava sobre l’espera del carnaval i la felicitat que aquest aporta a tothom.

La tercera, “cantosnativos dos índios kraó”, vam haver de tancar els ulls i començar a fer sorolls d’animals (aus, rosegadors, micos...). Tot seguit, ens vam haver de picar el cos per simular pluja i, finalment, vam començar a cantar. Aquesta última peça està composta de tres cants: adoració a la naturalesa, guerrera/defensa del territori i, l’última, de casament. 

S’ha de dir que vam aprofitar molt bé les quatre hores d’assaig, fet que va provocar que, tant els cors com els organitzadors, ho gaudíssim molt. En acabar l’assaig vam estar molt contents de veure  Bernardo Latini molt i molt satisfet de la feina feta.

Va ser una molt bona experiència i, des d’aquí, donem les gràcies a Bernardo Latini i als organitzadors de les Corals Joves de Catalunya.

Fotografia de Corals Joves de Catalunya

Fotografia de Corals Joves de Catalunya

Concert de Nadal 2015

El passat diumenge 20 de desembre, vam fer el tradicional concert de Nadal juntament amb la coral infantil El Virolet, que són com els nostres germans petits, i una coral convidada de la Sènia.  

Després que cantessin les xinxines, els violoncels ballarins, els mitjans, i finalment, els grans i la coral de la Sènia, va arribar el nostre torn amb l’Oriol com a director, i a partir d’ara, també el Toni. Vam cantar Les bèsties al naixement, En Belén tocan a fuego, i Condombe de San Baltasar. Aquesta última cançó la vam cantar amb molt de ritme al cos, tot i que som una mica tímids i a vegades ens costa, però ens encanta. I, en aquesta mateixa cançó, el públic ens va ajudar molt, ja que va fer de solista d’una lletra i d’una música MOLT complicades! 

Finalment, totes les corals, vam cantar conjuntament Ha nascut el Déu infant, en honor a Manuel Oltra.

A banda del que vam cantar, Sinera va sortejar dues paneres i un pernil com cada any. Recordeu que hi ha tres tires per fer la rifa? La vermella, la salmó, i la blava. Doncs aquest any vam tenir un problema: se’ns van acabar les tires. Què vam fer? Vam córrer a agafar paper de partitura per fer més números (amb bolígrafs del color del paper, per no confondre). I... una panera i un pernil van tocar a pares i mares de Sinera! (i, en fi, que compartir és viure, i viure és estimar ;) ). Per cert, els que no vau guanyar res, no us preocupeu, desafortunats en el joc, afortunats en l’amor!

Fora bromes, us demanem disculpes per no haver imprès prou números de la rifa, de cara a l’any que ve, en farem tres o quatre vegades més que aquest any per tal que això no torni a passar.

Esperem que gaudíssiu del concert i, com sempre, us agraïm a tots i totes que vinguéssiu a escoltar-nos!

Ja ho tindríem (i quin plaer!)

I com ja sabeu en l’última crònica us explicàvem el Carmina Burana que vam fer a Figueres, i aquest vegada, escrivim per dir que el passat diumenge 8 de novembre va ser el gran dia: el Carmina Burana a L’Auditori!

Va participar-hi la coral Cantiga, coral Sant Jordi, i nosaltres, la coral Sinera, amb Anna Feu com a soprano, Jordi Domènech de contratenor, i Lluís Sintes com a baríton. Tots nosaltres acompanyats de la Banda Municipal de Barcelona, i dirigits per Salvador Brotons.

Durant la setmana del concert vàrem fer unes 9 hores d’assaig: dimarts i dijous al vespre, i dissabte al matí. Alguns refredats, altres cansats de la setmana, però tots amb moltes ganes de cantar i d’esforçar-nos al màxim tot esperant que arribés el diumenge.

I el dia va arribar. Mentre ens arreglàvem als camerinos es notaven els nervis  a flor de pell per les ganes d’ensenyar al públic tot el que havíem après, i les ganes que gaudissin tant com gaudíem nosaltres cantant. Quan vam ser a l’escenari, realment era impactant: L’Auditori ple de gom a gom, sense cap seient buit. Aquest fet va ser molt gratificant, ja que ens sentíem compensats per la feina que havíem fet, veure que tanta gent volia escoltar el Carmina Burana era una sensació increïble. I vam cantar. I va ser màgic. Vam gaudir moltíssim, i després d’haver sentit els calorosos aplaudiments del públic, vam acabar de saber que havia anat bé. La gent també havia gaudit amb nosaltres.

Seguim molt contents, i amb ganes de repetir una experiència tant increïble com aquesta.

Gràcies a tots i totes que vau venir a sentir-nos, o que d’alguna manera o altra heu estat al nostre costat en aquests moments tant increïbles!

Carmina Burana

Aquest passat dissabte 24 d’octubre vam tenir el gran plaer d’interpretar el Carmina Burana al Teatre Municipal El Jardí de Figueres amb la Coral Cantiga, i diverses corals del Festival Internacional Corearte (Cobra Coral de Maringá de Brasil, Coro del Colegio de Escribanos de Córdoba i Coral Concuerdas d’Argentina, Ensamble Vocal Contrapunto i Grupo Vocal Crea de Méxic, i el Coro de Cámara Oscar Vargas Romero d’Equador), i no ens descuidem de la Coral Infantil la Flauta Màgica, de Figueres. 

I com alguns ja sabeu, en aquesta obra hi actuen solistes, els quals eren: Ulrike Haller (soprano), Jordi Domènech (contratenor) i Germán de la Riva Herrera (baríton).

A més, ens van acompanyar Daniel Garcia i David Malet als pianos i les Percussions de Barcelona. Tots nosaltres, dirigits per Josep Prats, director de Cantiga.

Vam fer un assaig al matí, i després vam tenir unes quantes hores de temps lliure que vam aprofitar per dinar, anar al Museu Dalí, fer una volteta per la ciutat i berenar.

A les 20:30h ja ens preparàvem pel concert, mentre escalfàvem la veu a fora del Teatre.

El concert, que va ser a les 21h, va ser una gran experiència per a tots nosaltres, ja que ens trobàvem en un escenari amb molta més gent de diversos llocs d’Amèrica Llatina, amb solistes magnífics que ens embadalien, amb una percussió i uns pianos que ens feien emocionar més, i amb un director magnífic que ens feia viure cada moment de la obra.

El proper 8 de novembre tornarem a representar el Carmina Burana, però aquest cop a l’Auditori de Barcelona, amb la Coral Cantiga i la Coral Sant Jordi, i la Banda Municipal de Barcelona. Ens dirigirà Salvador Brotons, i l’Anna Feu (soprano), Jordi Domènech (contratenor), i Lluís Sintes (baríton), en seran els solistes.

No ens podem treure el Carmina Burana del cap!

El cap de setmana 26 i 27 de setembre vam anar a la casa de colònies Can Rigol, a Begues, per fer un intensiu del Carmina Burana ja que ens l’hem de preparar de cara el 24 d’octubre que fem concert a Figueres, i el 8 de novembre a l’Auditori de Barcelona(ja quasi no queden entrades!).

Després d’arribar i d’haver esmorzat, vam començar el primer assaig de tres horetes. Al acabar l’assaig estàvem famèlics, així que vam agafar les carmanyoles i vam dinar en una carpa enmig de la natura. I clar, desprès de dinar ens va agafar a tots una mica de modorra... així doncs, alguns vam anar al poble a fer un cafè, ja que el Pol coneixia un bar amb terrasseta on feien una coca de xocolata boníssima i on alguns van poder debatre sobre política. Els altres, es van quedar a la casa escoltant Carmina Burana i fent migdiades. 

A dos quarts de cinc va arribar la Lorena, amb qui les noies vam poder treballar fins a les sis. Amb ella vam descobrir que no sabem fer abdominals, però també vam descobrir com millorar la nostra vida en certs aspectes.

Vam seguir l’assaig amb els nois fins un quart de nou, l’hora de sopar (sopa, truita i croquetes estupendes). Després de sopar, van aparèixer alguns pastissos per celebrar l’aniversari de l’Helena i la Far.

Com joc de nit, i ja que era el tema del cap de setmana, vam fer unes pre-eleccions sinerenques on va guanyar la CUP amb 15 vots. 

I com que som Sinera, no podien faltar els guitarreos i els cants de la nit, i intentar que ens deixessin entrar en una festa hawaiana de 50 anys, i una estoneta de bromes de mitja nit (incloent-hi  la pasta de dents, i l’habitació número 4 on hi passaven coses estranyes.)

L’endemà al matí ens vam despertar amb les portes i una paret plenes de fotos de l’Aina, ja que s’acostaven els seus 18 i els cadellets volien preparar-li una sorpresa.

A dos quarts d’onze, just quan començàvem l’últim assaig del cap de setmana, va aparèixer la Rocío, la dona que feia 50 anys, amb pastes salades per nosaltres.

Després d’una petita pausa, vam fer la obra de dalt a baix, amb l’Oriol fent solos entremig. Vam acabar l’assaig a tres quarts de dues, amb tots i totes molt satisfets de la bona feina que havien fet.

Un cop vam haver dinat i fet les motxilles, vam descansar una estona fins que vam agafar l’autocar per tornar cap a Barcelona a votar!

Carnestoltes

Com cada any, els i les cantaires de Sinera vam rebre un missatge del Rei Carnestoltes on hi deia que havíem de disfressar-nos divendres a l'assaig i, que qui no vingués disfressat, una penyora havia de pagar. 

Aquest any en Blai la panyora va pagar, i amb un bon Hallelujah ens va deleitar. 

Vam assajar fins les 23h i després vam començar la desfilada. 

Aquest any vam veure grans disfresses: des dels nans de la Blancaneu (que es van emportar el premi de la nit), passant per la Fa(r) Mulán, la noia de Charlestone, l’ONG Salvem els Pandes (amb dos pandes adorables i una activista molt colorida), un pingüí i un elefant vinguts de Gelidesert, una ratolina i una gata amiguetes, la Gippie (una hippie molt real), un punk molt rebel, una personatge de Doctor Who amb tornavís sònic i tot, dues noietes indefinides però molt divertides, un infermer que ens va animar a cantar Fil de Llum, dues partitures molt bufones que vam acabar cantant (La Gavina i Senyor Sant Jordi, mítiques nostres), un parell de lleones, un avi la mar d'eixerit (amb talc al cabell), una noia rebel en contra del 21% d’IVA de la cultura, un director amb unes antenes de Rudolf molt nadalenques i, per acabar i de manera improvitzada, un volcà de la Garrotxa que amb els seus versos ens va animar a tots a anar-lo a visitar aquest estiu. 

S'ha de dir que a Sinera tenim un gran esperit "carnavalero", i que tenim bones pensades! Així doncs, fins l'any que ve, Rei Carnestoltes!

Qui deia que el cap de setmana servia per descansar?

El cap de setmana del 18 i 19 d’abril, ens vam reunir les sis corals joves de Catalunya. Raó? Quina una en portem de cap?  Doncs estem organitzant, conjuntament, un cicle de concerts pel proper maig. Guiats per la batuta del director i compositor belga Johan Duijck, vam passar-nos tot el dissabte i diumenge al matí preparant aquelles obres amb les què us delectarem properament. Entre “catastroph” i “catastroph” la cosa va avançant. 

Aquests dos dies també han servit perquè comencem a conèixer-nos entre les corals (val a dir que unes guitarres i un cançoner poden obrar miracles). Pràcticament, ja ho tenim enllestit! Així que espereu el proper dissabte dia 16 de maig, ja que és el primer concert dels 3 dies de gira. Us convidem a sentir-nos, si us ve de gust clar! No hi ha excuses ja que, durant els 3 dies de concerts, qui vulgui podrà disposar de seient, n’hi ha per tothom. 

Fins aviat!

Puc repetir, si us plau?

El passat 10 d’abril, la Coral Sinera vam aprofitar l’ocasió per repetir un dels nostres concerts més famosos! Ni més ni menys que el Cant de la Sibil·la, interpretada per Àngels Graells i, evidentment, es va celebrar a Santa Maria del Mar. De la mateixa manera que per Nadal, el cant de la Sibil·la no va ser l’única peça musical de la nit, també hi va haver petits concerts individuals de música barroca interpretats per diferents instruments com l’orgue, el violí, la flauta de la mort i un quartet musical que van ser acompanyats amb poemes. 

Antigament, el Cant de la Sibil·la també s’organitzava per Setmana Santa. Així doncs, s’ha tornat a aprofitar aquestes dates per celebrar el concert una altra vegada. 

Esperem que hagueu gaudit!

Concert de Nadal

Ja no queda rastre de sofre, foc ni fum… així fa la nova nadala de Sinera, el Dimoni escuat, una original versió del “clàssic” que vam cantar per al concert de Nadal. Aquest any, en comptes de fer-lo a la Salle Gràcia, vam fer-lo a l’Espai Jove de Fontana, acompanyats, com sempre, de la coral infantil El Virolet. Per a qui no ho sàpiga, El Virolet també forma part dels Lluïsos de Gràcia i és la nostra petita fàbrica de cantants! Durant el concert, també vam cantar l’Ave María de Javi Busto i vam fondre el fred amb el ritme caribeny de Navidad Negra. 

Finalment, vam unir les veus de petits i grans a l’escenari per cantar el nostre hit nadalenc: Les 12 van tocant.

Corearte 2014

El passat divendres 24 d’octubre vam tenir el plaer de participar en el festival de corals Corearte. 
És un esdeveniment on hem pogut participar els darrers anys i que es celebra a Barcelona, tot i que reuneix corals d'arreu del món hispanoamericà. Ens agrada molt participar-hi perquè és molt interessant veure barrejar-se en una estona tot un conjunt d'estils diferents, entre els quals el nostre. 

Així, vam contribuir-hi recuperant algunes de les nostres cançons més emblemàtiques (Senyor Sant Jordi o El rossinyol) i d'altres que també fa temps que ens acompanyen (Ton pare no té nas, L'hereu Riera) i alguna novetat en el nostre repertori (Nit de Vetlla). 

Després de la prova de veu i d'un petit assaig i xerrada als vestidors (amb un clar paral·lelisme amb una xerrada pre-partit) vam sortir a veure els altres cors amb els nervis i les ganes d'una nova primera vegada.  Tot i així, el concert va anar molt bé.

Esperem no haver decebut a qui va venir a escoltar el concert! 

Luis Enrique, tu ets el més gran (i Sinera també)

Us ha semblat veure algun cantaire per TV3 últimament? Com és això? Doncs era un dijous al vespre quan de sobte sona el telèfon de la nostra presidenta. A l’altra banda? La productora de Crackòvia, a la recerca d’uns quinze cantaires per a un gag que sortiria al primer programa de la temporada.

Acte seguit, es va posar en funcionament el sistema de propaganda de la coral (el WhatsApp) per buscar cantaires que tinguessin temps per gravar. 

I l’endemà mateix estàvem 14 de nosaltres als estudis de Minoria Absoluta a l’Hospitalet de Llobregat per enregistrar. D'allà vam haver de córrer per arribar a temps a l’assaig (al qual va contribuir enormement la companyia de taxis de Barcelona). 

El dilluns vam tornar a plató per assajar i enregistrar el vídeo i la coreografia que haureu gaudit des dels vostres sofàs. Qui ho diria que per aconseguir que sortís tot com ho heu vist vam haver d’estar des de les dues del migdia fins gairebé de nit preparant-ho! Entre gag i gag també vam poder compartir moments divertits amb alguns dels personatges que van aparèixer al programa, just després de fer la nostra aparició estel·lar. Va ser una experiència realment enriquidora que vam gaudir enormement! Aquí teniu l'enllaç del programa sencer (apareixem en els primers minuts i espereu al final del gag que hi ha sorpresa!).

https://www.youtube.com/watch?v=Q7--8K8E-L0

El Prat 2014. Senyores, senyors, comença la feina

El passat dissabte 11 d’octubre, la Coral Sinera vam fer uns dels nostres caps de setmana de treball per preparar aquesta nova temporada plena de sorpreses. 

Contra totes les expectatives vam aconseguir finalment ser acollits a un alberg al Prat de Llobregat. El dissabte va començar de la següent manera: dinar de carmanyola que cadascú es duia de casa i descoberta de l'entorn. Les habitacions eren de 6 persones i els balcons estaven connectats cada dues. Quan ens en vam adonar va ser una gran sorpresa! Després d'això, assajar i assajar i assajar incansablement. Més tard, vam sopar. L'alberg ens va proporcionar menjar per el parell de cantaires vegetarianes que tenim! Una truita d'espinacs per llepar-se'n els dits! A la nit va ser moment de diversió i integració dels nous cantaires d'aquest any, és a dir, jugar al Psicòleg! Hi va haver moments molt divertits. Tot seguit, guitarra en mà i a cantar una mica més (no ens en cansem mai!). I a dormir que a l'endemà ens llevaríem ben d'hora ben d'hora ben d'hora! Sabeu perquè? Per assajar novament! I us preguntareu... perquè tant d'assaig? Doncs per preparar l’imminent concert al festival Corearte a Barcelona. De fet, la millor manera de comprovar el treball realitzat és que assistiu a  un festival que estem segurs que us encantarà. I, just abans de dinar, la cosa més divertida del cap de setmana: la renovació les fotografies de la coral, que podeu veure penjades al blog. 

Ja diumenge, assaltats pels mosquits durant la nit més llarga de les nostres vides vam anar al llarg del migdia desapareixent a comptagotes. Com qualsevol altre diumenge, vaja.

Sinera al descobert

Al llarg d’aquest any hem anunciat diverses vegades que la nostra coral celebra 45 anys. És difícil expressar amb paraules els vincles, els somriures, les vivències, els moment bons i els no tant bons que ha passat aquesta agrupació i la gent que l’envolta durant tot aquests anys. Però potser aquest sentiment, aquest record, va poder materialitzar-se el passat 16 de maig al concert de celebració del 45è aniversari. Reunits tots, cantaires, excantaires, director, exdirectors i públic a l’església del Remei de Les Corts l’espectacle es va convertir en una cerimònia, un homenatge a les històries viscudes. 

El concert va constar de dues parts. A la primera, la coral va cantar 2 peces de Vaughan Williams, Sweet Day i Oh mistress mine així com la cantata Rejoice in the lamb on es va fusionar conjuntament la participació de l’orgue, el paper de tots els cantaires i la interpretació dels nostres quatre solistes. La segona part va suposar el redescobriment de la nostra història com a coral amb la cantada de diverses cançons que han intervingut en la vida del cor al llarg dels anys, dirigides per exidrectors de la coral i en les quals es van sumar a l’actual coral alguns exmembres. Conjuntament vam representar els Cantares, Ave verum, Blue moon, i tants altres que han acompanyat la coral (algunes més properes, altres només familiars pels més veterans) i que esperem que ho segueixin fent.

Moltes felicitats, Sinera! 

O míster mine, quin intensiu!

El cap de setmana 5 i 6 d’abril, Sinera vam anar a Can Mas, una casa de colònies situada a Torrelles de Llobregat. Ja tocava fer un dels nostres caps de setmana intensius per preparar el proper concert del maig vinent!

Hi vam arribar dissabte pels volts de la 1 del migdia i vam aprofitar la caloreta per dinar, descansar, prendre el sol, escoltar música i cantar i tocar la guitarra, una mica aliens a la feinada que ens tocava fer a la tarda… A les 4 va començar l’assaig. Gran part d’aquest es va centrar en treballar la cantata Rejoice in the Lamb de Benjamin Britten, però també vam fer una performance en petits grups de la peça “O mistress mine”, una de les Three Elizabethan Songs de Ralph Vaughan Williams, basada en les intervencions d’un bufó de La nit de reis de Shakespeare. Realment va sortir molt bé, o això creiem (tot i que no hem pogut veure externament els resultats i ens refiem de l’opinió del director) i va servir per entendre millor el missatge que transmet la peça.

Després de l’assaig i d’instal·lar-nos a l’habitació, vam sopar i vam fer un joc de nit (la sardina) on una persona s’havia d’amagar pel terreny o pel bosc i la resta de la coral l’havíem de buscar i amagar-nos amb ella (sense lot ni cap llum). Va ser molt divertit, tot i que alguns s’amaguen massa bé...

A partir d’aquí la coral es va anar dissolent entre els més desperts i els més dormilegues; uns se’n van anar a dormir i, dels que quedaven, uns seguien cantant i uns altres aprenien a ballar jotes, xotis i sardanes al ritme d'una minicadena.

Al matí següent, després d'un escalfament a l'aire lliure vam tenir un traspàs de cantaires, entre aquells que van haver de marxar i els que es van incorporar per a la sessió de treball de les 10. L’esperit cantaire i guitarrero, però, es va mantenir fins que, ja dinats, vam enfilar carretera avall tot cercant l’autobús de tornada a Barcelona.

Ja hem fet 45 anys!

El passat diumenge 23 de març vam celebrar un aniversari molt especial: Sinera ja fa 45 anys que canta! En motiu de la data vam organitzar la Diada de Sinera, amb un concert a la plaça del Nord de Gràcia (davant dels Lluïsos) acompanyats pel grup de grans de la coral El Virolet. Així, vam recuperar l’antic repertori, fent sonar al carrer cançons com An Irish Blessing o Lata d’Agua (per molt que el vent se’ns intentés afegir). Un cop acabat el concert, vam canviar l’uniforme de cantaire (que podeu veure a les fotografies i que està a la venda pel públic) pel de cuiners i vàrem muntar a la mateixa plaça un dinar amb els nostres espectadors, en què les mandonguilles van volar i la plaça es va encendre de riures.

A la tarda, els actes van continuar amb una sèrie de tallers que havíem preparat per a grans i petits de les famílies, amb murals, instruments musicals fets a mà o alguns tallers de “maquillatge” en què les cares de músics pintors i pintats van acabar ben barrejades en un bon batibull.

Finalment, no ens podíem acomiadar sense entomar un cop més les guitarres i cantar plegats -cantaires i públic- mentre s’escapolien les últimes hores de la tarda, juntament amb tants altres cantaires que fugien discretament per no recollir el sarau...

Reportatge fotogràfic d'El Virolet
 

#45èSinera, anyada i Diada

Enguany celebrem els 45 anys de la fundació de la Coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia. I el nostre toc d'inici serà el proper diumenge 23 de maig amb la celebració del que hem volgut anomenar la Diada de Sinera.

Volem que sigui una festa de caire familiar, on puguem retrobar-nos cantaires actuals amb ex-cantaires, pares, amics, veïns, i començar a escalfar motors pel gran concert d'aniversari que estem preparant amb il·lusió pel proper 17 de maig. La d'aquest diumenge serà una Diada de Sinera on volem donar protagonisme als cantaires més grans de la coral infantil de la casa, El Virolet, aquells que aniran prenent el nostre relleu en els propers anys.

Aquí sota teniu el cartell amb tota la informació. I a l'agenda dels Lluïsos també trobareu més curiositats sobre l'acte. Estarem atents a les vostres fotos, comentaris i opinions al nostre Facebook i Twitter i en farem un seguiment mitjançant l'etiqueta #45èSinera.

Us convidem, doncs, a venir diumenge a la Plaça del Nord de la Vila de Gràcia a celebrar amb nosaltres la Diada de Sinera, amb un petit concert amb el grup de grans d'El Virolet, un dinar popular i unes activitats lúdico-musicals per a totes les edats!

Visca la Coral Sinera!!

Carnaval 2014

Com és tradició, els cantaires de la coral Sinera ens disfressem cada any quan arriba el dia de Carnaval. El divendres 28 de febrer vam començar l'assaig fent la vocalització ben puntuals, com sempre, però aquell dia era bastant temptador despistar-se mirant el "look" de les hippies, de la Sandy de Grease, del suricata d'El Rei Lleó, d'una monja moderneta o bé d'una crispeta i un gra de blat de moro, entre d'altres.

En acabar la vocalització vam començar a assajar i, si s'ha de jutjar per les mirades dels cantaires, es notava que tothom tenia ganes de fer pausa per poder comentar les disfresses. Però, com que es necessita una bona estona per organitzar la famosa desfilada del dia de Carnestoltes de Sinera, en comptes de fer pausa vam acabar l'assaig més d'hora que els altres dies.

Com cada any, ja sigui per parelles o individualment, hi ha molta originalitat amb les disfresses i això fa que sigui molt emocionant saber qui serà el guanyador! La passarel·la va amenitzar-la un gran presentador, en Toni Jorquera, i els concursants van desfilar amb molt d'estil. L'últim a sortir va ser el director, que va passejar-se amb tanta gràcia que si hagués anat disfressat hauria guanyat el primer premi!  

Tot i la insistència dels guanyadors de l'any passat (The muuus) per demostrar que eren els més ben disfressats, el cor va votar majoritàriament la parella de Minions (si no sabeu què són mireu la pel·lícula d'animació Gru, mi villano favorito). En definitiva, va ser una vetllada molt agradable que esperem que l'any que ve es pugui tornar a repetir.

Concert a Tàrrega

El passat diumenge 10 de novembre Sinera vam participar al XXVIè Cicle Coral de Tardor de Tàrrega convidats per l'Orfeó Nova Tàrrega. Vam oferir un concert a les 7 del vespre al Teatre de l’Ateneu de la capital de l'Urgell. Ha estat el primer a integrar totes les veus que s’han incorporat a la coral aquests últims mesos, més d'una quinzena. A més, el concert suposava tornar a portar a l‘escenari gran part del repertori propi de la coral juntament amb les cançons que han anat apareixent en els últims concerts, aglutinant diversos estils, tot plegat amb l'objectiu d'oferir una posada en escena de gran format.

L'acte va estar dividit en dues parts: la primera dedicada a la cançó catalana (amb obres com El Musclo, El Rossinyol o Senyor Sant Jordi) i la segona, a música d'arreu del món, on vam recuperar alguns dels hits i cançons de Sinera dels últims concerts (Duerme negrito, Mussungedi o la performance de The heavenly aeroplane).

El concert, però, va distar d’acabar-se amb els aplaudiments sobre l’escenari, ja que ràpidament es va traslladar al pica-pica que l'Orfeó Nova Tàrrega ens havia preparat -molt bo, per cert! En aquest context més informal i a petició dels cantaires targarins vam continuar amb més d’un bis i algunes cançons ja històriques de la nostra coral, amb un ambient més distès. Una rauxa que vam acabar traslladant fins les corbes de l’A-2, quan vam deixar enrere Tàrrega direcció Barcelona amb un somriure als llavis.

Festival Internacional Corearte

Aquest any la coral Sinera hem tingut el gran honor de participar al Festival Internacional de Cors Corearte Barcelona.Vam cantar el passat dijous 10 d'octubre de 2013 a la Parròquia de Santa Anna de Barcelona, conjuntament amb altres cors de l’altra banda del món. Aquestes corals són: la Coral Luz do Sol i la Coral ArtEncanto de Brasil, el Coro Niños Cantores de Morelos i el Coro Son 14 de Mèxic i per últim el Cor Infantil Corearte.

L’objectiu d’aquest concert era que tots poguéssim donar a conèixer una part de la nostra cultura a partir de la música. Com a coral autòctona, vam oferir un petit repertori de cançons tan catalanes com són “Senyor Sant Jordi”, “El rossinyol” i “L’hereu Riera”, així com també el mític “Musclo” i la mallorquina “Ton pare no té nas”.

Cal afegir també que enguany el Festival Corearte ha ampliat els seus horitzons i actuen també a França, concretament a Lyon. La Coral Cantiga dels Lluïsos de Gràcia ha participat en dos dels concerts que s’han celebrat allà. Felicitats!