Doble concerts de Nadal

El diumenge 17 va ser un dia complet! Dos concerts en un sol dia!

Tot va començar de bon matí a la Salle de Gràcia on hi vam fer el concert de cada any amb la coral infantil de Lluïsos, El Virolet. Petits, mitjans i grans van fer les seves cançons i, posteriorment, nosaltres. Tot va concloure amb el cant comú i el sorteig de les dues màgnifiques paneres i el pernil de Sinera, un dels moments més esperats!

Al migdia era el nostre moment de descans, els Gríful ens van convidar a casa seva a fer el dinar d’entre concerts i va anar molt bé per recuperar forcs i estar preparats pel superconert de la tarda.

Finalment, a la tarda vam fer el concert a l’espai La Violeta de Gràcia juntament amb el Cor Aglepta, el cor de noies de Sant Cugat dirigit també per l’Oriol Castanyer.

Va estar molt bé trobar-nos tots i totes en un mateix espai per a compartir música! L’ambient del concert va ser molt acollidor i familiar. Esperem que es repeteixi ben aviat!

 

P1090993.JPG
P1100126.JPG

Sant Joan de Vilatorrada

El divendres 17 de Novembre no vam fer assaig… i sabeu per què? Vam fer un concert a l’Escola de Música de Sant Joan de Vilatorrada!

Vam quedar a la tarda a Joanic per agafar l’autocar que ens va portar fins allà. L’autocar era tan gran que cada persona podia disposar de dos seients! Per a fer el viatge més entretingut i familiar, l’Oriol va proposar que la junta es reunís durant el trajecte per acabar de concretar alguns temes i així qui volgués hi podia participar.

Un cop vam arribar allà, vam deixar les nostres coses i corrents vam anar a fer prova de so al lloc on havíem de fer el concert: una capella molt bonica i acollidora que ens va deixar a tots i totes amb la boca ben oberta!

Va arribar l’hora del concert i vam començar cantant Ubi Caritas i O sacrum convivium i després ja vam anar alternant diferents cançons tradicionals Catalanes i Sudamericanes del repertori del nostre CD.

 

Desprès del concert ens havien preparat unes coques boníssimes que ens vam menjar amb moltes ganes! I en acabat, ja vam tornar a l’autocar cap a Barcelona!

Estem molt agraïts per haver pogut fer aquest concert, esperem poder repetir ben aviat!

 

Festival Corearte 2017

Divendres dia 20 d’Octubre vam participar com a coral Catalana al festival de Cors Corearte a l’església Mare de Déu del Roser de l’Eixample. Des del 2007, el festival Corearte promou anualment a Barcelona una trobada de cors de referència mundial, en la qual hi han participat cors dels EUA, Romania, Uruguai, Veneçuela, Mèxic, Colòmbia, Puerto Rico, Espanya, França, Noruega, Grècia , Rússia, Perú, Xile, Paraguai, Equador, Islàndia, Brasil i Catalunya.

El concert de Barcelona d’aquest any hi vam participar tres corals, el Coro Infantil San Ignacio Recalde School de Lima Perú, d’Uruguay el Coro del Liceo Nº1 de San Carlos i nosaltres, la Coral Sinera.

 

El concert va ser molt enriquidor, ja que sempre és interessant sentir diferents cors i, sobretot, poder compartir cançons tradicionals de cada país acompanyades de piano, guitarres, cajons i d’altres acompanyades de coreografies!

Al final del concert, les tres corals juntes vam poder gaudir d’un agradable berenar pica-pica on no hi va faltar la música!

 

Festival CJC a Igualada

El passat cap de setmana del 7 i 8 d’Octubre va ser un cap de setmana mogudet per Sinera... Igualada ens esperava!

Dissabte ben d’hora vam agafar l’autobús i amb un no-res ja érem a Igualada. El fred ens va rebre però només començar el taller de música Catalunya XXI amb el director Pablo Larraz, ens va passar! Juntament amb la coral Albada, vam fer un assaig ben profitós i vam poder treballar molt bé enriquint-nos de l’experiència del Pablo.

A l’hora de dinar ja ens vam començar a fer a l’idea de la quantitat i varietat de cantaires que hi havia de tot Catalunya i fins i tot hi havia la coral ReVoice, coral internacional oberta a cantaires de tot el món! Però això sí, tots teníem en comú les ganes de passar un cap de setmana cantant i passant-nos-ho bé.

A la tarda hi va haver diversos concerts per tot Igualada i nosaltres vam anar d’un concert a un altre escoltant les altres corals acompanyats per la Coral d’Igualada que anava fent cantades pel carrer. Després d’aquesta tarda musical vam anar a sopar i aquella nit vam dormir juntament amb tots els altres cantaires al poliesportiu del poble. L’endemà al matí, tot i estar una mica cansats, vam fer l’últim assaig i cap a mig matí vam anar a escoltar el concert que oferia la coral ReVoice.

I per fi va arribar la tarda! Amb moltíssimes ganes vam anar cap a l’Ateneu Igualadí, tot lluint la samarreta blanca del Festival de Corals Joves de Catalunya. A dos quarts de set el concert dels tres tallers va començar! El taller de Pablo Larraz vam ser els segons en actuar, abans i després van ser el taller de Basilio Astulez amb la Coral del Conservatori de Sant Cugat i la Coral Juvenil Xalest d’Igualada; i el taller de Michèle Alderete amb el Cor Jove de l’Orfeó Atlàntida, Roig Korai, Conjunt Vox-art, Cor Jove Joventus Unides i el Cor Jove Contrapunt.

El repertori dels tres tallers va ser molt variat i vam acabar molt contents de veure l’impressionant treball que s’havia fet en cada taller. El concert va ser tot un èxit!  

Vam estar molt contents d’haver passat aquest cap de setmana tots junts, fent pinya i gaudint de la música.

 Foto de Corals Joves de Catalunya

Foto de Corals Joves de Catalunya

La Sibil·la

El passat 28 d'abril com cada any per aquestes dates va passar un fet impactant a Santa Maria del Mar... Què creieu que va passar? Provem-ho amb unes pistes... Us descrivim una mica com va ser, a veure si ho endevineu...
Un llarg instant en el qual l'església es queda pràcticament a les fosques. Hi ha un ambient força tens, saps que passarà alguna cosa. Un silenci en el qual costa sentir-s'hi còmode, i que, just quan creus que, bé, que t'hi podries acabar acostumant, va i el ritme d'uns timbals que no saps ben bé d'on surten t'espanten, i sents com ressonen per tota l'església i la van omplint. No deixen de marcar un ritme que seguiran uns nois i noies vestits de negre i amb una espelma a les mans, caminant pel passadís central de l'església.
Un cop es col·loquen a les escales de l'altar, apareix; contrastant amb el negre que porten, una dona amb un vestit blanc que no deixa indiferent... És a partir d'aquí quan, a través de la música i les lletres pots arribar a imaginar-te que ets a un altre segle.

Què? Ja sabeu de què es tracta? Com ja deureu haver endevinat, va ser la sibil·la! Una nit màgica vam co-protagonitzar nosaltres, els cantants de Sinera, l'Àngels Graells; la sibil·la i tots els músics que hi van actuar... Una nit on antigues cançons van ressonar per les parets de Santa Maria del Mar!


Com ho veieu? Us atreviu a venir-hi l'any que ve? Estem expectants perquè arribi aquest momen i puguem tornar a actuar un altre any més a la Sibil·la i sobretot, us hi estarem esperant!
Esperem que us agradi!

Sant Jordi 2017

El diumenge 23 d'abril va ser Sant Jordi!

Aquest dia tan especial va començar ben d'hora al matí amb uns quants cantaires que van anar a buscar totes les roses i van muntar la paradeta! Els més matiners, es van trobar una magnífica paradeta amb uns quants cantaires venent les tradicionals roses i a més a més els hi cantaven una cançó! A mesura que passava el matí, més gent s'arreplegava als carrers i també la paradeta s'anava omplint cada vegada més de cantaires! Els carrers estaven pleníssims de parades de roses i llibres per tal de commemorar aquest sant!

Va ser un dia molt bonic en el qual vam poder barrejar música i tradicions!

Si l'any que ve ens voleu venir a comprar alguna rosa serem com sempre als Jardinets de Gràcia!

JOHAN CRUYFF

El 21 d'abril Sinera vam visitar el Camp Nou!


Resulta que tot just feia 1 any que en Johan Cruyff havia mort i per aquest motiu unes quantes persones properes a ell li estaven preparant un documental per tal que fos recordat.
Dins d'aquest homenatge comptaven amb una seqüència en la qual un grup de persones que formaven part d'una de les associacions que ell havia impulsat cantaven una cançó dedicada a ell.
Els que creaven aquest documental, van demanar si Sinera podria anar-hi per cantar aquesta cançó juntament amb ells i finalment hi vam anar!
Tot i fer molta calor i haver-ho de repetir algunes vegades, va ser un moment molt maco!
I a més a més després ens van convidar a dinar ehh...
Si voleu veure el documental sencer, dimarts 16 de Maig el podreu veure per TV3 just després del Telenotícies Vespre o a la web de TV3 a la carta!


Esperem que us agradi!

Carnaval 2017

Aquest any el carnaval a Sinera va caure el dia 24 de febrer! Tot va començar unes setmanes abans al rebre una misteriosa carta a la bústia de Lluïsos... Era la carta del Rei Carnestoltes i aquest cop venia amb una petita condició: Ens demanava que tots i totes les cantaires portéssim algun toc verd a la nostra disfressa i així ho vam fer!

El dia desitjat tot va anar rodat!
Per la passarel·la sinerenca hi vam poder veure la següent varietat disfressil:

Uns extraterrestres que venien a buscar el seu amic E.T a la terra, un equip de doctors molt coordinat que ens van sorprendre amb una injecció d'aigua que ens va deixar ben molls, una colla de pallassos molt curiosos i la senyora i senyor pallasso, un militar molt entrenat, els personatges de la pel·lícula La la land acompanyats d'un premi Oscar, una collita de maduixes i síndries i finalment un plat blanc pla que ple de pebre negre estava...i per poder-lo treure, fregant-ho amb una baieta i una bona gota de fairy va poder marxar!

Després d'una votació a mà alçada, els finalistes van ser els personatges de La La Land i les fruites que finalment van decidir compartir el premi, un sopar al bar de Lluïsos!

Iiiii fins aquí el carnestoltes d'aquest any, a veure amb què ens sorprèn l'any que ve...

El 2017 comença així

A la coral Sinera ja hem començat el segon semestre! Ens vam retrobar el divendres 13 de gener, plens d'energia i il·lusió per arrencar el nou any.

A les 18h ens vam reunir davant d'El Casalet, un espai de gent gran del Guinardó, on cada any ens esperen per escoltar el nostre concert nadalenc. El repertori va constar de nadales populars catalanes com el Noi de la mare o el Fum, Fum, Fum però també de nadales sudamericanes que van provocar més d'un somriure al nostre públic.

Sota la direcció del nostre sotsdirector Toni, vam aconseguir un ambient de caliu i alegria durant el concert que va culminar en un berenar deliciós, organitzat per els membres del Casalet. Com cada any, vam sortir amb la panxa plena i molt contents.

Però aquí no s'acaben les emocions del dia perquè a Lluïsos de Gràcia ens esperava un moment de nervis, expectatives i pistes no resoltes: l'amic invisible.

Pistes senzilles, d'altres més complicades i, sobretot, molt temps per pensar va fer que cada cantaire acabés endevinant qui era el seu amic o amiga invisible. Tots vam poder obrir els nostres regals i agraïnt-nos uns als altres pels detallets va arribar l'hora de sopar.

Com que som molt organitzats, la comissió d'activitats havia avisat prèviament sobre qui havia de portar què per tenir un bon sopar. I així, va ser: primers i segons plats deliciosos, i unes postres per llepar-se'n els dits!

Quan ja no quedava cap engruna de pastís, vam recollir i ens vam acomiadar amb ganes de retrobar-nos divendres vinent. Ara sí, a treballar!

Omplim el Montseny de música

El cap de setmana del 19 i 20 d’octubre, la coral Sinera vam marxar cap al Montseny. Enfilant-nos per carreteretes plenes d’arbres vestits de groc i taronja, vam anar a parar al petit poble de Joanet, a només quatre quilòmetres de Sant Hilari Sacalm. Ben arribats dissabte al migdia, ens vam instal·lar a la casa de colònies del poble. Teníem per davant un cap de setmana intens, musicalment parlant: ens esperaven moltes hores d’assaig i un concert diumenge a la tarda.

Ja abans de dinar vam fer un assaig amb el Toni, el nostre sotsdirector, donat que l’Oriol encara no havia arribat. Durant el dinar vam compartir càtering: tuppers i entrepans anaven rolant per la rotllana que havíem format per a l’àpat. Feia bo, teníem bones vistes i el sol ens escalfava el cos. Els més dormilegues van anar a aprofitar uns minuts de descans, mentre que d’altres van petar la xerrada, tot fent un cafè.

A les quatre en punt, amb el nostre director ja a lloc, començàvem l’assaig de la tarda. Va ser intens: Vaughan Williams i Manuel Oltra van acaparar les gairebé quatre hores que vam estar practicant. Aquests dos compositors són els protagonistes del nostre repertori de Nadal. Són obres boniques, però també difícils, sobretot Williams. L’Oriol insistia molt en millorar detalls que deixaven les peces més polides perquè, diu, així és quan sonen bonic. Fins i tot va fer pagar penyora a les sopranos, perquè no afinaven prou, cantant dalt de les cadires. 

En caure la nit i amb molta gana, vam anar a sopar. Alguns cantaires havien cuinat una deliciosa sopa de galets i talls de llom amb patates fregides... boníssim! Ja amb les panxes contentes, tocava fer un joc de nit. El Toni i l’Aina es van encarregar de dividir-nos per equips i... la guerra de cançons va començar! Després vam donar pas a la mímica i, quan van tocar les dotze, vam celebrar l’aniversari de la Berta Caralt, que havia portat pastís per a tothom.

L’endemà al matí, després d’esmorzar i recollir la casa, vam dir adéu a Joanet i vam anar fins al seu germà gran, Sant Hilari, on teníem un assaig programat en un casal cultural. Aquesta vegada vam treballar les cançons que cantaríem al concert de la tarda. Les vam polir tant com vam poder, fins que ens van venir ganes d’estirar les cames.

La Lena, que era l’autòctona de la zona, ens va portar a fer un tomb molt bonic per la muntanya. Els camins estaven a vessar de fulles de colors càlids: vermells, taronges i grocs formaven un mantell tou per on caminar va esdevenir un plaer, i el dia radiant ens va permetre descansar una estona dalt d'una roca. Quan va començar a haver-hi gana entre els cantaires, vam desfer camí i ens vam plantar a la Fonda Rita de Sant Hilari, on ens esperava un dinar de diumenge ex-qui-sit.

Una mica a corre cuita, vam anar a posar-nos guapos i elegants per al concert, que començava al cap de poc a l’església del poble, petita però acollidora. El motiu del recital era el 70è aniversari del cor de Sant Hilari, Coral Veus Alegres. Els seus membres havien organitzat un concert conjunt amb altres corals de Catalunya, Fructus Temporis d'Olot, Eswèrtia de Manresa, Amethista, Lutiana i Veus Alegres d'Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, entre les quals la nostra. Primer cada cor cantava per separat una mostra de quatre o cinc cançons, i després tots ens agrupàvem per a entonar el Virolai.

El repertori va ser variat, i el concert, entretingut i de molta qualitat. A més, l’església estava a vessar, i tots els cors vam posar-hi moltes ganes. Nosaltres, els més joves, vam cantar algunes de les cançons de Llatinoamèrica que vam treballar el curs passat: Candombe de San Baltasar, Guantanamera, En mi Viejo San Juan i L'Ave Maria.

Els de Sant Hilari ens havien preparat un berenar d’agraïment boníssim. Allà vam poder conèixer els membres dels altres cors tot tastant delícies casolanes salades i dolces, però no vam poder allargar-nos massa, ja que ens esperava el camí de tornada a Barcelona. Va ser un cap de setmana molt complet: música, natura, desconnexió, i, com sempre, cohesió

 Prova de veu a l'església de Sant Hilari abans del concert.

Prova de veu a l'església de Sant Hilari abans del concert.

 Sinera durant el concert.

Sinera durant el concert.

 Totes les corals cantant el Virolai.

Totes les corals cantant el Virolai.

Homenatge a Manuel Oltra

Com cada any el passat 19 de juny es va celebrar Sant Lluís amb un gran concert. Totes les corals de la casa: els Virolets, el Cor Gregal, Vadegospel, Vent del Nord, La Fuga, Cantiga i Sinera vam fer el concert a l'Espai Fontana.

 

Aquest cop, el concert estava dedicat al compositor Manuel Oltra que va morir el passat setembre. Per aquest motiu, les corals de la casa vam cantar cançons harmonitzades pel mestre, una petita mostra del llegat musical que va deixar en el món coral.

El concert va començar amb els més petits les Xinxines de Virolet i un cop van cantar tots els Virolets, va continuar Sinera amb l'Ave Maria tradicional mallorquina arrenjada per Oltra i el Guantanemera de Joseíto Fernández arrenjat per Mario Esteban. Després va ser el torn de les altres corals. Per cloure el concert, totes les corals vam interpretar Margarideta d'Oltra.

Un cop més estem molt contents d'haver participat al tradicional concert de Sant Lluís. Esperem que gaudíssiu molt i moltes gràcies per acompanyar-nos!

 

Compartim concert amb el Cor Vèrtex

Aquest passat divendres 20 de maig, les sineres i els sineros vam desfilar cap a Sabadell, alguns amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i uns altres amb cotxe, on ens esperaven el Cor Vèrtex, una coral de joves de l’Escola Pia de Sabadell dirigida per Marc Reguant. 

Quan hi vam arribar, les dues corals ens vam presentar i tot seguit vam començar a escalfar les veus. A continuació, vam assajar junts les dues cançons comunes (Amarraditos, i La puerca) i després de veure que sortien molt bé, cada cor va tenir temps d’assajar les seves peces i ens vam anar preparant pel concert.

Els primers en sortir a l’escenari van ser els del Cor Vèrtex, que ens van deleitar amb peces com Adiemus, Vestida de nit, o el Nessum dorma (Turandot). Després, la Coral Sinera vam sortir amb peces com Guantanamera, Adiós Nonino, o Azulao. Un cop vam acabar el nostre repertori, el Cor Vèrtex va pujar a l’escenari i, finalment, vam interpretar les dues peces comunes. De tants aplaudiments que vam rebre vam repetir La puerca dos cops! I un cop acabat el públic encara en demanava més!

Els dos cors vam gaudir molt i molt d’aquest concert, esperem que el públic també! Estem molt contents i ens fa moltíssima il·lusió que poguéssim participar en el segon concert que feia el Cor Vèrtex com a coral. Creiem que tots tenim ganes de tornar a fer un concert conjuntament.

Gràcies a totes i tots per acompanyar-nos, escoltar-nos, o cantar amb nosaltres!

Sant Jordi 2016

Aquest Sant Jordi, com ara ja fa uns anys, ens vam organitzar per muntar una paradeta de roses als Jardinets de Gràcia. Alguns de nosaltres es van encarregar de la logística, d’altres van fer uns cartells molt xulos, i altres van anar a buscar a les roses i les van preparar perquè fessin molt de goig! 

Com que queia en dissabte, vam començar a muntar la parada a les 7 del matí, una hora abans que els altres anys. També es va notar que era dissabte perquè en les primeres dues hores hi havia molt poca gent al carrer, i encara menys gent disposada a comprar roses. Però això va anar canviant, a mesura que anava avançant el dia, anava apareixent més i més gent, i nosaltres ens anàvem animant a cantar cada vegada més, i fins i tot vam improvitzar un  cartell en el qual hi vam escriure unes quantes cançons per tal que cada persona que comprés una rosa pogués triar quina cançó volia que li cantéssim. 

Va ser un dia molt bonic, però també molt cansat, ja que molts de nosaltres vam estar hores a la paradeta. Però ens ho vam passar molt i molt bé, ja que en un dia com Sant Jordi, es respira amor i felicitat, i a més, nosaltres vam poder estar junts i i seguir cantant com sempre. A més a més, vam aconseguir vendre totes les roses que teníem!

Així doncs, gràcies als que ens veu comprar roses, als que veu venir a veure’ns, els que ens veu escoltar cantar, i també als que no veu venir, però que ens seguiu dia a dia!

Un altre cop la Sibil·la

El passat dia 1 d'abril, vam tornar a representar el cant de la Sibil·la. Aquest any, com el passat, vam fer el concert de la Sibil·la Pasqual a Santa Maria del Mar, en què també es van recitar poemes d'Espriu i de David Jou acompanyats per músiques tan renaixentistes com contemporànies interpretades per violí, orgue i un quartet vocal. 

Ens va fer molta il·lusió poder tornar a col·laborar en aquest concert i reviure la màgia que es crea en el moment d'interpretar una peça ancestral, el Cant de la Sibil·la, interpretada per Àngels Graells. 

Esperem que l'hagueu disfrutat!

I pels que no vau poder venir, no patiu que repetirem; això sí, us haureu d'esprerar fins a la nit de Nadal!

 

Taller de música sudamericana amb Bernardo Latini

El diumenge 20 de febrer, vam participar en un taller de música sudamericana amb altres corals a càrrec de Bernardo Latini, compositor i director argentí. Ens vam trobar a l’auditori de Santa Coloma, on els organitzadors de les Corals Joves de Catalunya ens esperaven. 

Primer de tot, ens va fer pujar al terrat i vam fer un parell d’activitats per conèixer-nos una mica entre nosaltres, i per escalfar la veu.

Pel que fa al repertori, vam treballar tres peces, de les quals Latini ens ensenyava el ritme picant amb el cos, i ens anava posant en situació.

Dues de les peces, “No dejes de cantar” que es tracta d’un candombe i “Algarrobo, algarrobal”, Bernardo Latini n’ha fet la versió coral. La primera va ser molt bonica ja que ens va agradar molt com sonava i, a més, la peça parla de no deixar de cantar. La segona era curiosa musicalment, i parlava sobre l’espera del carnaval i la felicitat que aquest aporta a tothom.

La tercera, “cantosnativos dos índios kraó”, vam haver de tancar els ulls i començar a fer sorolls d’animals (aus, rosegadors, micos...). Tot seguit, ens vam haver de picar el cos per simular pluja i, finalment, vam començar a cantar. Aquesta última peça està composta de tres cants: adoració a la naturalesa, guerrera/defensa del territori i, l’última, de casament. 

S’ha de dir que vam aprofitar molt bé les quatre hores d’assaig, fet que va provocar que, tant els cors com els organitzadors, ho gaudíssim molt. En acabar l’assaig vam estar molt contents de veure  Bernardo Latini molt i molt satisfet de la feina feta.

Va ser una molt bona experiència i, des d’aquí, donem les gràcies a Bernardo Latini i als organitzadors de les Corals Joves de Catalunya.

 Fotografia de Corals Joves de Catalunya

Fotografia de Corals Joves de Catalunya

 Fotografia de Corals Joves de Catalunya

Fotografia de Corals Joves de Catalunya

Concert de Nadal 2015

El passat diumenge 20 de desembre, vam fer el tradicional concert de Nadal juntament amb la coral infantil El Virolet, que són com els nostres germans petits, i una coral convidada de la Sènia.  

Després que cantessin les xinxines, els violoncels ballarins, els mitjans, i finalment, els grans i la coral de la Sènia, va arribar el nostre torn amb l’Oriol com a director, i a partir d’ara, també el Toni. Vam cantar Les bèsties al naixementEn Belén tocan a fuego, i Condombe de San Baltasar. Aquesta última cançó la vam cantar amb molt de ritme al cos, tot i que som una mica tímids i a vegades ens costa, però ens encanta. I, en aquesta mateixa cançó, el públic ens va ajudar molt, ja que va fer de solista d’una lletra i d’una música MOLT complicades! 

Finalment, totes les corals, vam cantar conjuntament Ha nascut el Déu infant, en honor a Manuel Oltra.

A banda del que vam cantar, Sinera va sortejar dues paneres i un pernil com cada any. Recordeu que hi ha tres tires per fer la rifa? La vermella, la salmó, i la blava. Doncs aquest any vam tenir un problema: se’ns van acabar les tires. Què vam fer? Vam córrer a agafar paper de partitura per fer més números (amb bolígrafs del color del paper, per no confondre). I... una panera i un pernil van tocar a pares i mares de Sinera! (i, en fi, que compartir és viure, i viure és estimar ;) ). Per cert, els que no vau guanyar res, no us preocupeu, desafortunats en el joc, afortunats en l’amor!

Fora bromes, us demanem disculpes per no haver imprès prou números de la rifa, de cara a l’any que ve, en farem tres o quatre vegades més que aquest any per tal que això no torni a passar.

Esperem que gaudíssiu del concert i, com sempre, us agraïm a tots i totes que vinguéssiu a escoltar-nos!

Ja ho tindríem (i quin plaer!)

I com ja sabeu en l’última crònica us explicàvem el Carmina Burana que vam fer a Figueres, i aquest vegada, escrivim per dir que el passat diumenge 8 de novembre va ser el gran dia: el Carmina Burana a L’Auditori!

Va participar-hi la coral Cantiga, coral Sant Jordi, i nosaltres, la coral Sinera, amb Anna Feu com a soprano, Jordi Domènech de contratenor, i Lluís Sintes com a baríton. Tots nosaltres acompanyats de la Banda Municipal de Barcelona, i dirigits per Salvador Brotons.

Durant la setmana del concert vàrem fer unes 9 hores d’assaig: dimarts i dijous al vespre, i dissabte al matí. Alguns refredats, altres cansats de la setmana, però tots amb moltes ganes de cantar i d’esforçar-nos al màxim tot esperant que arribés el diumenge.

I el dia va arribar. Mentre ens arreglàvem als camerinos es notaven els nervis  a flor de pell per les ganes d’ensenyar al públic tot el que havíem après, i les ganes que gaudissin tant com gaudíem nosaltres cantant. Quan vam ser a l’escenari, realment era impactant: L’Auditori ple de gom a gom, sense cap seient buit. Aquest fet va ser molt gratificant, ja que ens sentíem compensats per la feina que havíem fet, veure que tanta gent volia escoltar el Carmina Burana era una sensació increïble. I vam cantar. I va ser màgic. Vam gaudir moltíssim, i després d’haver sentit els calorosos aplaudiments del públic, vam acabar de saber que havia anat bé. La gent també havia gaudit amb nosaltres.

Seguim molt contents, i amb ganes de repetir una experiència tant increïble com aquesta.

Gràcies a tots i totes que vau venir a sentir-nos, o que d’alguna manera o altra heu estat al nostre costat en aquests moments tant increïbles!

Carmina Burana

Aquest passat dissabte 24 d’octubre vam tenir el gran plaer d’interpretar el Carmina Burana al Teatre Municipal El Jardí de Figueres amb la Coral Cantiga, i diverses corals del Festival Internacional Corearte (Cobra Coral de Maringá de Brasil, Coro del Colegio de Escribanos de Córdoba i Coral Concuerdas d’Argentina, Ensamble Vocal Contrapunto i Grupo Vocal Crea de Méxic, i el Coro de Cámara Oscar Vargas Romero d’Equador), i no ens descuidem de la Coral Infantil la Flauta Màgica, de Figueres. 

I com alguns ja sabeu, en aquesta obra hi actuen solistes, els quals eren: Ulrike Haller (soprano), Jordi Domènech (contratenor) i Germán de la Riva Herrera (baríton).

A més, ens van acompanyar Daniel Garcia i David Malet als pianos i les Percussions de Barcelona. Tots nosaltres, dirigits per Josep Prats, director de Cantiga.

Vam fer un assaig al matí, i després vam tenir unes quantes hores de temps lliure que vam aprofitar per dinar, anar al Museu Dalí, fer una volteta per la ciutat i berenar.

A les 20:30h ja ens preparàvem pel concert, mentre escalfàvem la veu a fora del Teatre.

El concert, que va ser a les 21h, va ser una gran experiència per a tots nosaltres, ja que ens trobàvem en un escenari amb molta més gent de diversos llocs d’Amèrica Llatina, amb solistes magnífics que ens embadalien, amb una percussió i uns pianos que ens feien emocionar més, i amb un director magnífic que ens feia viure cada moment de la obra.

El proper 8 de novembre tornarem a representar el Carmina Burana, però aquest cop a l’Auditori de Barcelona, amb la Coral Cantiga i la Coral Sant Jordi, i la Banda Municipal de Barcelona. Ens dirigirà Salvador Brotons, i l’Anna Feu (soprano), Jordi Domènech (contratenor), i Lluís Sintes (baríton), en seran els solistes.

No ens podem treure el Carmina Burana del cap!

El cap de setmana 26 i 27 de setembre vam anar a la casa de colònies Can Rigol, a Begues, per fer un intensiu del Carmina Burana ja que ens l’hem de preparar de cara el 24 d’octubre que fem concert a Figueres, i el 8 de novembre a l’Auditori de Barcelona(ja quasi no queden entrades!).

Després d’arribar i d’haver esmorzat, vam començar el primer assaig de tres horetes. Al acabar l’assaig estàvem famèlics, així que vam agafar les carmanyoles i vam dinar en una carpa enmig de la natura. I clar, desprès de dinar ens va agafar a tots una mica de modorra... així doncs, alguns vam anar al poble a fer un cafè, ja que el Pol coneixia un bar amb terrasseta on feien una coca de xocolata boníssima i on alguns van poder debatre sobre política. Els altres, es van quedar a la casa escoltant Carmina Burana i fent migdiades. 

A dos quarts de cinc va arribar la Lorena, amb qui les noies vam poder treballar fins a les sis. Amb ella vam descobrir que no sabem fer abdominals, però també vam descobrir com millorar la nostra vida en certs aspectes.

Vam seguir l’assaig amb els nois fins un quart de nou, l’hora de sopar (sopa, truita i croquetes estupendes). Després de sopar, van aparèixer alguns pastissos per celebrar l’aniversari de l’Helena i la Far.

Com joc de nit, i ja que era el tema del cap de setmana, vam fer unes pre-eleccions sinerenques on va guanyar la CUP amb 15 vots. 

I com que som Sinera, no podien faltar els guitarreos i els cants de la nit, i intentar que ens deixessin entrar en una festa hawaiana de 50 anys, i una estoneta de bromes de mitja nit (incloent-hi  la pasta de dents, i l’habitació número 4 on hi passaven coses estranyes.)

L’endemà al matí ens vam despertar amb les portes i una paret plenes de fotos de l’Aina, ja que s’acostaven els seus 18 i els cadellets volien preparar-li una sorpresa.

A dos quarts d’onze, just quan començàvem l’últim assaig del cap de setmana, va aparèixer la Rocío, la dona que feia 50 anys, amb pastes salades per nosaltres.

Després d’una petita pausa, vam fer la obra de dalt a baix, amb l’Oriol fent solos entremig. Vam acabar l’assaig a tres quarts de dues, amb tots i totes molt satisfets de la bona feina que havien fet.

Un cop vam haver dinat i fet les motxilles, vam descansar una estona fins que vam agafar l’autocar per tornar cap a Barcelona a votar!

 

Carnestoltes

Com cada any, els i les cantaires de Sinera vam rebre un missatge del Rei Carnestoltes on hi deia que havíem de disfressar-nos divendres a l'assaig i, que qui no vingués disfressat, una penyora havia de pagar. 

Aquest any en Blai la panyora va pagar, i amb un bon Hallelujah ens va deleitar. 

Vam assajar fins les 23h i després vam començar la desfilada. 

Aquest any vam veure grans disfresses: des dels nans de la Blancaneu (que es van emportar el premi de la nit), passant per la Fa(r) Mulán, la noia de Charlestone, l’ONG Salvem els Pandes (amb dos pandes adorables i una activista molt colorida), un pingüí i un elefant vinguts de Gelidesert, una ratolina i una gata amiguetes, la Gippie (una hippie molt real), un punk molt rebel, una personatge de Doctor Who amb tornavís sònic i tot, dues noietes indefinides però molt divertides, un infermer que ens va animar a cantar Fil de Llum, dues partitures molt bufones que vam acabar cantant (La Gavina i Senyor Sant Jordi, mítiques nostres), un parell de lleones, un avi la mar d'eixerit (amb talc al cabell), una noia rebel en contra del 21% d’IVA de la cultura, un director amb unes antenes de Rudolf molt nadalenques i, per acabar i de manera improvitzada, un volcà de la Garrotxa que amb els seus versos ens va animar a tots a anar-lo a visitar aquest estiu. 

S'ha de dir que a Sinera tenim un gran esperit "carnavalero", i que tenim bones pensades! Així doncs, fins l'any que ve, Rei Carnestoltes!