En aquest moment, quan ja es comença a veure la llum després de tant dies d’aïllament sense poder trobar-nos i fer allò que tant ens agrada i ens defineix com a grup, volem explicar el què hem anat fent des de Sinera aquests dies de confinament. I és que, com no podia ser d’una altra manera, seguim actius, connectats, cercant i creant alternatives per continuar les activitats de cohesió que ja vam començar durant el cap de setmana a Gualba i que hem anat seguint des d’aleshores. Però, per sobre de tot, seguim cantant; seguim assajant virtualment, fent música.
Tot i així, hem de ser sincers i dir que els primers dies de confinament vam estar parats ja que ens va costar assimilar aquesta nova rutina. Com tothom, aquesta situació ens va agafar una mica desprevinguts, no ens vam poder organitzar durant l’últim assaig, i, per tant, tot allò que hem anat construint fins ara ha estat cadascú des de casa seva; i què bé que ens n’estem sortint!
Pel que fa als assajos, intentar reproduir-los tal i com els fem presencialment no és una tasca fàcil, de fet és impossible i, per això, vam pensar que el millor seria treballar dividits per veus. Així doncs, fem assajos parcials a través de videotrucades treballant les cançons que fins ara hem estat cantant i hem aprofitat per fer-ne de noves.
Durant aquests assajos virtuals tenim els micròfons silenciats per evitar interferències, així que intentem seguir les indicacions de la Isabel, encara que no ens pugui sentir ni corregir. Si tenim algun dubte, obrim el micròfon i ho comentem. D’aquesta manera, no ens podem escoltar tots junts al cantar, que és en definitiva el més bonic i agraït de cantar en un cor, però ho seguim fent, amb l’esperança de fer-ho el més aviat possible.
Inicialment es va pensar en un format d’assaig d’uns trenta minuts, que posteriorment vam decidir allargar fins als quaranta ja que mitja hora se’ns feia curta! Ara assagem els dijous, començant per les sopranos a dos quarts de set de la tarda i segueixen les contralts i els nois.
A més d’assajar, estem contents i contentes d’explicar que hem fet i publicat un parell de muntatges audiovisuals on sortim cantant tots junts cadascú gravant-se des de casa seva. El primer vídeo va ser l'arranjament de Viva la Vida de Coldplay, i ostres, què bé que va quedar! Per què no repetir-ho més vegades? Així doncs, el dia de Sant Jordi, on sempre hi participem venent roses i cantant al carrer, vam tornar a fer-ho amb Senyor Sant Jordi, on al final del vídeo ensenyàvem roses fetes per nosaltres. I quina millor recompensa que la resposta tant bona que han tingut aquests vídeos a les xarxes socials, ja que gravar-los i editar-los comporta temps i dedicació!
Tot i que trobem a faltar cantar tots junts, veiem que aquesta nova manera de fer música ens permet escoltar-nos, i ens ajuda a vèncer les vergonyes de cantar sols i a tenir més confiança en nosaltres mateixos.
A més de cantar, tenim la sort de tenir una ComiActivitats estupenda que ens planteja jocs i ens manté entretinguts i units. Si ens seguiu a Instagram sabreu que fa poc vam jugar el joc de les emoticones de Whatsapp i el resultat va ser molt divertit. Afanyeu-vos a veure’l si encara no ho heu fet; hi ha idees molt originals!
Finalment, estem segures i segurs que aquestes estones i projectes donen valor afegit a la feina en grup que hem anat fent fins ara i que recordarem d’una manera una mica més amena aquests dies d’aïllament. I seguirem així fins que puguem tornar a cantar junts!
