El cap de setmana del 19 i 20 d’octubre, la coral Sinera vam marxar cap al Montseny. Enfilant-nos per carreteretes plenes d’arbres vestits de groc i taronja, vam anar a parar al petit poble de Joanet, a només quatre quilòmetres de Sant Hilari Sacalm. Ben arribats dissabte al migdia, ens vam instal·lar a la casa de colònies del poble. Teníem per davant un cap de setmana intens, musicalment parlant: ens esperaven moltes hores d’assaig i un concert diumenge a la tarda.
Ja abans de dinar vam fer un assaig amb el Toni, el nostre sotsdirector, donat que l’Oriol encara no havia arribat. Durant el dinar vam compartir càtering: tuppers i entrepans anaven rolant per la rotllana que havíem format per a l’àpat. Feia bo, teníem bones vistes i el sol ens escalfava el cos. Els més dormilegues van anar a aprofitar uns minuts de descans, mentre que d’altres van petar la xerrada, tot fent un cafè.
A les quatre en punt, amb el nostre director ja a lloc, començàvem l’assaig de la tarda. Va ser intens: Vaughan Williams i Manuel Oltra van acaparar les gairebé quatre hores que vam estar practicant. Aquests dos compositors són els protagonistes del nostre repertori de Nadal. Són obres boniques, però també difícils, sobretot Williams. L’Oriol insistia molt en millorar detalls que deixaven les peces més polides perquè, diu, així és quan sonen bonic. Fins i tot va fer pagar penyora a les sopranos, perquè no afinaven prou, cantant dalt de les cadires.
En caure la nit i amb molta gana, vam anar a sopar. Alguns cantaires havien cuinat una deliciosa sopa de galets i talls de llom amb patates fregides... boníssim! Ja amb les panxes contentes, tocava fer un joc de nit. El Toni i l’Aina es van encarregar de dividir-nos per equips i... la guerra de cançons va començar! Després vam donar pas a la mímica i, quan van tocar les dotze, vam celebrar l’aniversari de la Berta Caralt, que havia portat pastís per a tothom.
L’endemà al matí, després d’esmorzar i recollir la casa, vam dir adéu a Joanet i vam anar fins al seu germà gran, Sant Hilari, on teníem un assaig programat en un casal cultural. Aquesta vegada vam treballar les cançons que cantaríem al concert de la tarda. Les vam polir tant com vam poder, fins que ens van venir ganes d’estirar les cames.
La Lena, que era l’autòctona de la zona, ens va portar a fer un tomb molt bonic per la muntanya. Els camins estaven a vessar de fulles de colors càlids: vermells, taronges i grocs formaven un mantell tou per on caminar va esdevenir un plaer, i el dia radiant ens va permetre descansar una estona dalt d'una roca. Quan va començar a haver-hi gana entre els cantaires, vam desfer camí i ens vam plantar a la Fonda Rita de Sant Hilari, on ens esperava un dinar de diumenge ex-qui-sit.
Una mica a corre cuita, vam anar a posar-nos guapos i elegants per al concert, que començava al cap de poc a l’església del poble, petita però acollidora. El motiu del recital era el 70è aniversari del cor de Sant Hilari, Coral Veus Alegres. Els seus membres havien organitzat un concert conjunt amb altres corals de Catalunya, Fructus Temporis d'Olot, Eswèrtia de Manresa, Amethista, Lutiana i Veus Alegres d'Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, entre les quals la nostra. Primer cada cor cantava per separat una mostra de quatre o cinc cançons, i després tots ens agrupàvem per a entonar el Virolai.
El repertori va ser variat, i el concert, entretingut i de molta qualitat. A més, l’església estava a vessar, i tots els cors vam posar-hi moltes ganes. Nosaltres, els més joves, vam cantar algunes de les cançons de Llatinoamèrica que vam treballar el curs passat: Candombe de San Baltasar, Guantanamera, En mi Viejo San Juan i L'Ave Maria.
Els de Sant Hilari ens havien preparat un berenar d’agraïment boníssim. Allà vam poder conèixer els membres dels altres cors tot tastant delícies casolanes salades i dolces, però no vam poder allargar-nos massa, ja que ens esperava el camí de tornada a Barcelona. Va ser un cap de setmana molt complet: música, natura, desconnexió, i, com sempre, cohesió
